La tragèdia de la DANA a València. Una oportunitat per re-equilibrar el territori?

Encara atordit per les devastadores conseqüències que el pas de la DANA ha deixat la tarda i nit del passat dimecres 30 d’octubre i amb el cor encongit per les actualitzacions del nombre de persones mortes, arriba el moment de fer algunes reflexions.

Als estudis de geografia parlem d’ordenació del territori, és a dir, de l’anàlisi de la distribució dels diferents usos que donem a un espai concret, com els usos residencials, equipaments, infraestructures, espais verds o cursos hidrològics, així com de les propostes de noves utilitzacions futures d’aquest.

És evident que al litoral mediterrani, i molt especialment a la zona afectada (encara que es podrien trobar centenars d’exemples), hi ha un conflicte evident per l’ocupació del sòl de les planes al·luvials, fet que hem pogut comprovar dramàticament.

Si a aquesta situació de sobreocupació, accentuada de forma dràstica en els darrers 60 anys, hi afegim una presa de decisions nefasta o negligent en la previsió de les conseqüències d’una situació meteorològica extrema, es genera el còctel perfecte que ha donat lloc a la pèrdua de centenars de vides i a uns costos materials impossibles de quantificar actualment.

En aquests moments, cal donar tot el suport a les víctimes i mirar de restablir una mínima normalitat als pobles afectats, ja que els serveis bàsics i les infraestructures s’han vist molt greument afectats.

Posant el focus en una situació que, malauradament, no és nova a la conca mediterrània i, més en concret, a la província de València, ens hem de preguntar com afrontar la reconstrucció d’aquests pobles. És més, ens hauríem de preguntar si s’han de reconstruir al mateix lloc, ja que, en un escenari de conflicte entre l’ocupació del territori i l’impacte imprevisible del canvi climàtic global, tornar a invertir milers de milions d’euros en un emplaçament que ha estat envaït pels recents aiguats resulta, com a mínim, temerari, negligent, irrespectuós amb la memòria dels afectats i les víctimes, a més de no ser gaire intel·ligent ni demostrar haver après res.

Davant d’aquesta reflexió, és evident que caldrà reubicar gran part de la població afectada i de les empreses que han vist destruïdes les seves instal·lacions, per tal que puguin començar pràcticament des de zero en molts casos. La pregunta que ens ve ràpidament al cap és: on? On reubiquem milers de persones i empreses?

D’altra banda, cal esperar una nova situació meteorològica adversa amb tràgiques conseqüències per afecti llocs que encara no han estat colpits per la tragèdia de la DANA de València, però que es troben en zones potencialment afectades per les crescudes sobtades de cabals de rius i torrents que habitualment no porten ni una gota d’aigua?

Una altra evidència és que caldrà revisar amb cura i deteniment milers de quilòmetres quadrats del nostre territori afectats per zones inundables, sent encara més estrictes en un escenari de violents i sobtats aiguats.

De tot plegat se’n deriva que, amb la prioritat de salvar vides futures i evitar catastròfiques conseqüències per les infraestructures, és imprescindible afrontar l’evacuació de determinades zones actualment ocupades. Altrament, podem parlar de deconstruir el territori allà on s’han envaït potencials espais de cursos fluvials que habitualment no porten més enllà d’un raig d’aigua quan no estan completament secs.

Davant la magnitud de l’impacte que pot suposar aquesta actuació, no només per reubicar les persones i empreses actualment afectades, sinó també per fer-ho amb aquelles que ocupen espais que en aquesta ocasió no han patit l’impacte d’una situació meteorològica tan adversa, però que són potencialment vulnerables, cal una acció decidida de polítiques públiques que donin resposta a aquestes necessitats.

És aquí on pot jugar un paper important el que s’ha vingut a anomenar la “Catalunya buida” o la “España vacía”. A partir de l’experiència en diversos projectes en què hem participat analitzant la quantitat d’habitatges buits que hi ha en determinades àrees del nostre país, i per extensió de tot l’estat, hem constatat com hi ha multitud de pobles amb borses d’habitatges buits per diversos motius, com el mal estat de les edificacions o la migració dels habitants a altres zones. Una política pública activa i decidida de recuperació d’aquests habitatges podria revitalitzar moltes zones, dotar-les de més serveis bàsics, reobrir escoles i garantir la supervivència de molts nuclis de població, fet que, avui en dia, de seguir l’actual tendència poblacional, està més que compromès.